Castell Sant Ferran



MURALLA I SET PORTES:
La muralla defensiva que encerclava Berga i que té els seus orígens al segle XIV, començava i acabava al castell. El portals d’accés que comunicaven la població amb diversos camins eren flanquejats per torres quadrades. En el plànol podràs observar les set portes d’entrada: Santa Magdalena Gatuelles, Call nou, Dels Estudis, Sallagossa, Torre de les Hores i Pinsania. Posteriorment es va obrir un portal al Lledó.

FORTIFICACIONS DE BERGA:


Sobre el dibuix de la vila de Berga i les seves fortificacions. El gravat data de finals del segle XVIII o començaments del XIX. La làmina va sortir publicada en una edició del llibre La Primera Guerra Carlina a Catalunya de Ferran de Sagarra i de Siscar (Ed. Barcino, 1935), cedida per en Ramon Gil i Miquel.


EL CASTELL DE BERGA:

Fortalesa d’origen medieval. Les primeres notícies sobre el castell de Sant Ferran es remunten al segle IX (any 855). Els Castlans varen ocupar el castell durant el segle XI sota el domini dels comtes de Cerdanya. Posteriorment passaria a mans dels Berga i dels Peguera, respectivament. Habilitat militarment al llarg dels segles. L’any 1811 el general Lacy ordenà l’enderrocament d’una part de les muralles per temor a que caigués a mans dels francesos.
El Comte d’Espanya ordenà l’any 1838 la seva reconstrucció i millora: edificació i arranjament de muralles, fortificació i defensa del castell. Al llarg del segle XIX serà objecte de diversos atacs protagonitzats per ambdós bàndols (carlins i liberals). Connectat amb el Baluard de Sant Carles (el fort del castell) i amb la vila berguedana a través de galeries subterrànies i de passadissos murallats.

El castell és, en certa manera, l’embrió de la vila de Berga. Les primeres notícies documentades sobre la ciutat daten del segle IX i les fonts documentals que confirmen l’existència d’un conjunt de població a redós del castell daten del segle XI, en que, simultàniament al naixement de la vila, es construí dins el recinte del castell l’església parroquial de Santa Eulàlia. L’any 1655, degut a la destrucció portada a terme pels francesos, la Parròquia es traslladà al convent de mercedaris situat, en aquella època, a l’església de la Pietat.
L’enclavament estratègic i privilegiat del castell de Sant Ferran li ha conferit un caràcter defensiu al llarg dels segles. De capital importància durant la Primera Guerra Carlina i assetjat i atacat en diverses ocasions per les tropes carlistes durant la Darrera Carlinada.

La construcció de l’església parroquial al castell de Sant Ferran i el naixement de la vila coincideix amb l’arribada del cos de Santa Eulàlia de Mèrida l’any 1010, quan un dels comtes del Roselló va fer estada al castell de Sant Ferran i la Santa va obrar prodigis i miracles. El comte del Roselló admirat davant els miracles de Santa Eulàlia va accedir a deixar part de les relíquies a l’església parroquial del castell que fou batejada en honor de la Santa com a Parròquia de Santa Eulàlia i, l’incipient vila de Berga, adoptà com a patrona la Santa Màrtir professant-li una especial devoció. Un patronatge que s’inicia l’any 1010 i que no es farà oficial fins el 25 de juny de 1659 després de la destrucció del temple i del castell per part dels francesos l’any 1655. En el segle anterior, concretament durant l’any 1581, els hugonots francesos ja havien saquejat l’església parroquial i s’havien endut les relíquies de la Santa juntament amb les de Sant Llorenç. L’any 1686, els Consellers de Berga sol·licitaran al Bisbe i al Capítol de Perpinyà algunes relíquies de la Santa per restituir les que foren robades pels hugonots. L’any 1671 el Consell berguedà ja havia col·locat la primera pedra de l’actual església parroquial situada a la plaça de Sant Pere, en el mateix lloc on hi havia una capella dedicada a Sant Pere de Cohorts.

Cal esmentar el polvorí o dipòsit d’armes del castell de Sant Ferran que és, sens dubte, una de les descobertes més significatives d’aquests darrers anys.
El castell ha sofert grans canvis estructurals al llarg dels segles, el més impactant, però, esdevingué als inicis dels anys quaranta quan l’italià Mariano Messagi va comprar el castell a l’Ajuntament de Berga. L’italià Messagi va remodelar el conjunt de la fortificació: s’hi van construir xalets, s’edificà el famós hotelEl Mesón del Castillo i es va portar a terme, en part, el gran projecte Messagi que consistí en enderrocar l’antiga església parroquial i, en el seu lloc, construir-hi un complex de lleure amb piscina i jardins. A finals dels anys setanta el complex hoteler entrà en una profunda decadència fins que l’any 1985 el castell passà a mans del Consell Comarcal del Berguedà i va ser declarat bé d’interès cultural. La constància, l’estima i el treball d’un matrimoni resident al castell des dels anys cinquanta, en Marcel·lí Parcerisa i la Pepita, van obtenir els seus fruits a primers dels anys noranta quan, gràcies a ells i a l’equip tècnic del Museu de Berga presidit per en Josep Carreras, es va descobrir l’intuït però desconegut dipòsit d’armes que desvelava, en part, un dels tants misteris que envolten el castell. De fet, encara avui dia, el poble de Berga deu la conservació del castell i el seus entorns a aquest matrimoni que amb perseverança i entrega en tenen una especial cura.